Sant Sebastià exerceix el seu patronatge sobre la Vila de Murla. Advocat contra la pesta i protector contra les inclemències metereológicas, té la seua ermita en la falda de la muntanya Cavall Verd des d’on es domina la població. Possiblement data aquesta de finals del segle XIV en què, després de la pesta que va assolar les poblacions europees, es va començar a difondre la seua devoció. Es troba documentada des del segle XVI en l’arxiu parroquial. En temps de l’expulsió dels moriscos (1609), la veiem representada en el llenç de Jerónimo Espinosa al costat de la fortificació de la Vila, ja que ací es van desenvolupar els últims enfrontaments amb la població morisca refugiada en la serra de Alaguar, com narren Gaspar Escolano i el Damián Fonseca en les seues cròniques.
L’ermita va ser últimament restaurada amb la col·laboració de tots els veïns, en temps del curat de Ramón Martín Ramón, al llarg de catorze dissabtes de treball voluntari de peonaje i materials finançats per col·lecta. La campana de la seua espadanya va ser cedida per la parròquia de Sant Joan del Mercat de València i el seu rector, Gaspar Navarro.
Se celebra el seu festividaden el dissabte més pròxim al 20 de gener, que és el dia establit pel santoral. Ja s’ha perdut la tradicional romeria muntats en gropes per la manca d’aquestes; no obstant això, l’ascens a l’ermita, bé a peu per la vella sendera de cavalleria, bé amb cotxe pel modern camí, revist gran afluència en un dia entranyable que reuneix a tot el veïnat i simpatitzants en un dia d’extraordinari ambient amb cançons, ‘dolçaina i tabalet’, a l’esplanada de l’ermita. Després de la missa i el menjar campestre, té lloc la baixada del Sant per a ser portat en procesió,n al capvespre, pels carrers de la població. Amb un sopar i revetla es dóna colofó brillantment a la festa.
