Hui, església parroquial, els orígens de la qual -mancant unes completes excavacions que determinaren la seua major antiguitat- es remunten als primers segles de l’Islam.
Dominant l’eixida natural, a través del congost que forma el riu Pop o Xaló des de Castell de Castells i Benigembla, el seu estratègic emplaçament era pas obligat per a les comunicacions entre les comarques de L’Alcoià i La Marina. Pop va ser molt possiblement reconstruït pel Cid Campeador en els seus correries per aquestes terres, segons relata la Gesta Roderici Campidoti, qui va passar la Pasqua de 1090 al costat de la comunitat cristiana ací existent. Senyoriu dels Martorell, fins a la seua permuta amb el senyoriu de Xaló, va passar posteriorment a ser propietat dels Ducs de Gandia i Comtes d’Oliva. En el segle XVI, les pirateries i atacs dels corsaris de Barba-rossa, que van incendiar el temple parroquial, va determinar als Ducs de Gandia a cedir el castell per a habilitar-lo com a església parroquial, la qual cosa va modificar en gran manera la seua antiga fisonomia.
Les recents obres en el temple van permetre traure a la llum alguns dels elements d’aquesta antiga fortificació (receptacle del contrapés del pont llevadís del seu accés principal, pou de captació d’aigües de la font situada en la falda de la muntanya del Cavall Verd, fosses familiars i comunes de l’interior del temple…). La caiguda del campanar, l’1 de maig de 1990, situat sobre una de les dues torres bessones del castell, va permetre reconstruir-la i retornar al monument el seu aspecte original.
